Un cap de setmana per recordar: la celebració dels 50 anys de l’Anna

Hi ha aniversaris que se celebren en una tarda, i d’altres que s’allarguen tot un cap de setmana. Per als 50 anys, l’Anna no volia ni grans focs artificials ni un sopar protocol·lari en un restaurant. Volia temps. Temps de qualitat amb la gent que estima, sense pressa i en un lloc on pogués compartir rialles, menjars, passejades i records. I va trobar l’escenari perfecte: Mas Redortra, una masia rural envoltada de natura, a tocar del Santuari de Bellmunt i amb unes vistes impressionants sobre la Plana de Vic.

Divendres vespre: retrobaments i vi a la fresca

Els primers convidats van arribar divendres al vespre. L’Anna visiblement emocionada, va rebre cadascun amb un somriure sincer i una copa de vi d’un productor d’Osona. Al porxo de l’edifici principal, una taula llarga coberta amb estovalles de lli blanc ja els esperava, il·luminada amb llumetes de fil i espelmes. S’hi van servir tapes casolanes i formatges de la zona mentre, de fons, sonava una llista de reproducció feta especialment per l’ocasió, plena de cançons que li havien marcat diferents etapes de la vida.

Dissabte d’excursions i un taller de records

L’endemà, després d’un esmorzar de pagès amb embotits, pa amb tomàquet i melmelades casolanes, els grups es van dividir per fer diferents activitats. Uns van pujar caminant fins al Santuari de Bellmunt, mentre d’altres —sobretot les famílies amb criatures— es van quedar a la finca, on la masovera els va acompanyar a veure les gallines.

Mentrestant, en un dels salons interiors, una de les nebodes de l’Anna havia organitzat un “taller de records”. Tothom podia escriure en un full alguna anècdota viscuda amb ella, i penjar-la amb una pinça a una corda que creuava la sala. A la tarda, es llegirien en veu alta. Els primers fulls es van omplir de frases divertides: “La primera vegada que vas menjar sushi i pensaves que el wasabi era guacamole”. “Quan ens vas perdre a Amsterdam i vas acabar fent d’amic d’un conductor de tramvia”. “La teva obsessió per col·leccionar CDs de jazz que no escoltaves mai”.

Sopar d’aniversari i cartes amb centres de taula naturals

Amb la posta de sol tenyint de taronja el cel, tothom es va vestir una mica més elegant per al sopar d’aniversari. A l’interior de la Nau es van servir plats elaborats amb productes de proximitat: amanida de figues i formatge blau, pollastre de corral amb prunes i patates al romaní, i per postres, un pastís de formatge amb maduixes de temporada.

Després del brindis, va arribar un dels moments més emotius del cap de setmana: la lectura de les notes penjades al “taller de records”. L’Anna escoltava amb ulls brillants mentre anaven llegint paraules carregades d’afecte, ironia i tendresa. Per acabar, cadascú va escriure una carta que ell només llegirà quan faci 60 anys. Una mena de càpsula del temps escrita amb amor.

Diumenge calmat: cafès lents i últimes abraçades

L’endemà, el sol entrava lentament per les finestres de les habitacions. El matí va ser pausat. Cafès a la mà, converses al jardí i mirades de complicitat. Ningú volia marxar gaire d’hora. La màgia del cap de setmana encara flotava a l’aire.

No tothom pot dir que ha celebrat el seu aniversari envoltat d’animals, jardins, muntanyes i persones que l’estimen. Però l’Anna sí. Mas Redortra va ser més que un espai: va ser un refugi, una llar efímera que va acollir un cap de setmana carregat de significat. I, per a tots els que hi van ser, una petita història que es guardarà al calaix dels records per sempre.

Gràcies, Anna, per confiar en Mas Redortra.